1ª DE TESSALONICENCS 5, 16-18

Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

    Estimats companys del camí, Senyor Arquebisbe, Senyor Prior, benvolgudes germanes i germans que, una vegada més ens acolliu en aquest lloc.

   L’apòstol Pau recorda el temps viscut a Tessalònica, recorda els moments dolços, agradables i bons en la companyia de Timoteu i Siles però també recorda els moments difícils i d’adversitat.

   Elogia la fe dels creients de Tessalònica, els exhorta a una vida santa i els parla de la vinguda del Senyor. Els anima a l’esperança activa, a estar sempre contents, fins i tot en els moments difícils i de prova, a pregar contínuament, insistentment i a donar gràcies en tota ocasió.

   Una vegada més celebrem la setmana de la Unitat, va començar, com ens ha recordat el Senyor Prior, fa cent anys, al 1908 per iniciativa del pastor episcopalià Paul Watson. Anys després al 1935 l’Abbé Coutourier li va donar forma i una nova empenta.

   Al 1948 hi ha tot un moviment d’unitat al si de les esglésies protestants històriques que culmina amb la creació del Consell Mundial de les Esglésies, del qual la nostra església evangèlica de Catalunya juntament amb l’església anglicana en formen part.

  Als anys 60 al si de l’església Catòlica es celebra el Concili Vaticà II que representa un nou impuls per el moviment ecumènic i d’apertura al mon.

  A Reus, l’ecumenisme ve de lluny, als anys 50 el pastor Gabriel Cañellas, biblista i amic dels monjos de Montserrat juntament amb mossèn Assens i d’altres vàren començar el diàleg ecumènic. A establir relacions i a pregar junts, el que avui anomenem l’ecumenisme espiritual. Els teòlegs ja fan la seva feina i la fan ben feta, hi ha hagut avenços notables però els cristians de base hem de seguir pregant junts, no només al gener quan toca, tot l’any.

  A Reus hem creat la taula ecumènica dels cristians de Reus amb el grup catòlic Joan XXIII i diverses esglésies evangèliques. Cada segon dijous de mes ens trobem aquí al davant, al campanar per pregar per la pau al País Basc i la Pau del mon. Celebrem junts la vetlla de Pasqua i la vetlla de Pentecosta, dues festes centrals de la fe cristiana. Jesús és el nostre model i exemple de pregària. Ell, abans de pujar a la creu, va pregar pels seus i va pregar també per nosaltres i segueix intercedint a la dreta del Pare com diem en el Credo.

   La unitat dels cristians és la voluntat de Déu, podem demanar-la amb la certesa que estem complint la voluntat de Déu.

   Unitat no vol dir uniformitat, això als protestants ens agrada subratllar-ho, a la riquesa de la diversitat hi pot haver unitat, com Crist i el Pare. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme.

   No ens cansem de pregar i d’estimar-nos. De donar testimoni de la nostra esperança, de fer tot el bé que puguem i de ser de benedicció per a totes les persones que ens envolten.

   I en aquest camí comú, on tots ens trobem, Jesús va al davant, nosaltres el seguim i en el seu amor servim a les persones que ell ha posat al nostre costat.    

   Preguem constantment, donem gràcies pel camí que junts hem recorregut i posem a les seves mans el que encara ens manca per recórrer. AMÉN