ELS MAGS D'ORIENT

Mat.2:1-12.

        Per la diada en que estem sembla que cal parlar de l'epifania, festa religiosa popular que en el nostre país es celebra el 6 de gener, tot i que en el nostre àmbit no tingui ni celebracions ni gaire importància. Però n'hem de estar informats.

            La ressenya sobre els mags que van arribar d'orient pel naixement de Jesús ha estat modificada en els seus trets històrics des dels primers temps de l'església, per tradicions populars, modificant el contingut bíblic, en els detalls de la narració evangèlica, incidint en la tradició cristiana, en les representacions artístiques i en el significat d'aquest fet.

            La divergència més remarcable és que se’ls ha donat el títol de reis, cosa inexacta, ja que el text només parla d'uns savis  astròlegs, d'alguna contrada d'orient. L'evangelista no ens diu pas que fossin reis, ni veiem tampoc que Herodes els tracti com a reis. No va ser ell qui els va rebre. Quan van arribar ells van preguntar per la ciutat on era el rei que havia nascut, perquè, lògicament, pensaven que la notícia d'un esdeveniment tant important ompliria la ciutat. Herodes, només quan va saber que anaven preguntant pel rei dels jueus que havia nascut, llavors els va fer cridar: "feu venir d'amagat els mags i esbrinà exactament quan havia aparegut l'estel" v.7. Abans de rebre'ls va convocar els seus savis religiosos, els sacerdots i els escribes, per conèixer el parer dels savis jueus i després, un cop informat, va voler saber quines eren les dades que tenien els mags. La idea de que eren uns reis va aparèixer molt més tard, al segle VI, per mitjà de Sant Cesari d'Arlés, que la va difondre, i així ha arribat a ser tradició popular en l'àmbit catòlic.

            També es parla de que una estrella els va guiar fins a Jerusalem. Això no ho diu tampoc el relat evangèlic. El text ens diu que els mags van veure sortir una estrella al firmament, és a dir una estrella desconeguda que es va fixar al firmament al cantó de l'orient: "Hem vist el seu estel a l'orient". El text no diu que l'estrella els senyalés el camí cap a Jerusalem, van ser ells que van deduir que una persona important havia nascut en un lloc de l'orient, que aquella persona podria ser un rei, i un rei neix en una capital, i aquesta capital deuria ser la capital de Judea, Jerusalem. La estrella no va començar a moure's fins que ells van sortir de l'entrevista amb Herodes: v.9: "Ells després d'escoltar el rei, se n'anaren; i en això, (és adir, de sobte), l'estel que havien vist (situat) a l'orient, els anava al davant fins que s'aturà damunt [el lloc] on era l'infant".

            I aquest lloc era on havia nascut? L'evangelista ens diu que aquest lloc era una casa: v.11 "Després entraren a la casa". Per tant també és errònia l'estampa dels mags al pessebre. Entre el moment que veieren l'estrella, que marcava el naixement de Jesús, i el llarg viatge des de l'orient, l'estada a Jerusalem i l'arribada a Betlem havien passat, si més no, algunes setmanes, per això Josep i Maria ja eren en una casa. Que feia temps que havia nascut ens ho indica el mateix Herodes. No va fer eliminar els infants de pocs dies ni mesos, sinó de dos anys en avall, "segons les dades que havia pogut esbrinar dels mags", diu el text. Així doncs, tant els mags com Herodes creien que el naixement havia tingut lloc feia ja algun temps.

            L'art religiós, la iconografia, en pintures i escultures, en els autos sacramentals de l'edat mitjana, en les representacions actuals, en la imaginació de les escenificacions populars i les prèdiques del clero van fer entendre que tots els successos del naixement de Jesús van succeir en un dia o potser en una nit, quan de fet van succeir en diverses etapes. Ens ho demostra el fet que abans de fugir cap a l'Egipte, tingueren temps de circumcidar-lo i presentar-lo al temple, com ens explica l'evangelista Lluc. Per això la tradició eclesiàstica ha fixat la festa de l'epifania dotze dies després del naixement, per deixar temps a que tinguessin lloc aquests fets abans de la fugida a l'Egipte.

            Epifania vol dir "manifestació". Els comentaristes de l'església catòlica veuen en la crida i l'adoració dels mags la manifestació de Déu, fins llavors reservada al poble jueu, com la manifestació oberta de Déu als pagans, o gentils, forçant bastant l'exegesi, evidentment.

            Però quina importància evangèlica té el fragment dels mags? En les lliçons que el Senyor ens dóna en la Bíblia veiem que Déu il·lumina els homes en el mitjà on es desenvolupen, segons els seus coneixements, adaptant el missatge a les seves possibilitats. Si el fet d'utilitzar una estrella per a guiar els mags ens sembra extraordinari, pensem en els prodigis que veiem a l'Antic Testament, sobre tot en la columna de foc i de fum que guiava Moisès en el pelegrinatge del desert, per exemple.

 Centrant-nos en el Nou Testament, tenim els exemples d'aquesta pedagogia: als pastors en el seu mitjà i ambient, als mags en els seus coneixements, als pescadors amb pesques prodigioses en la seva feina, als homes doctes en les explicacions de les escriptures, a la gent del camp amb paràboles extretes de l'ambient camperol, als negociants amb màximes i símils de l'àmbit econòmic;  és a dir, cadascun segons es seus coneixements i capacitats en l'esfera quotidiana, en la forma més entenedora per a cadascun.

            Així també nosaltres hem rebut la llum de l'evangeli en la nostra senzillesa, en la nostra humil comprensió, que són els requisits de la fe.

Pau Sais