història
140 ANYS DE PROTESTANTISME A REUS
per Narcís de Batlle Teixidor
Va ser un fill il·lustre de la ciutat de Reus, el general Prim, que després de la Revolució Gloriosa del 1868, es va adreçar a un grup de pastors protestants exiliats a Gibraltar i els va dir que a partir d’aleshores ja podien recórrer Espanya amb la Bíblia sota el braç.
Així, després de quatre segles de persecució, intolerància i Inquisició van poder tornar a néixer les esglésies evangèliques.
A Barcelona, el vallenc Antoni Vallespinosa va fundar la primera església evangèlica al 1869 que des de fa 77 anys té la seva seu al carrer Aragó 51.Vallespinosa visita reus al 1870 i estableix un dipòsit de Bíblies.
El successor de Vallespinosa, el reformat suís Lluïs Empaytaz tenia un ajudant, Antonio Martínez de Castilla que el 1 d’abril de 1876 es trasllada a Reus i obre la primera església de les comarques tarragonines al carreró de la Sang el 4 de maig de 1876.
L’obra prospera i al 1885 inaugura un espaiós edifici al carrer Vidal que perdura fins avui. Juntament amb l’església es van fundar unes escoles que van ser molt apreciades pels sectors liberals de la societat reusenca. Alumnes il·lustres de les escoles evangèliques de Reus foren l'aquarel·lista Ceferí Olivé i l’Alcalde i mecenes Evarist Fàbregas.
L’església va viure temps de molta intolerància i persecució, fins i tot va tenir que construir un cementiri propi.
Les escoles varen ser clausurades pel franquisme i ja mai més van poder tornar a obrir. L’església també va estar clausurada. Els creients s’havien de reunir secretament per les cases particulars fins que es va poder tornar a obrir el temple del carrer Vidal al 1946.
Va ser al 1946 que José Francés i Samuel Vila inicien l’obra baptista a la ciutat de Reus, primer al carrer Montserrat i després al carrer Font de Rubinat, església vinculada a la FIEIDE, més tard s’obriria una altra església baptista vinculada a la UEBE, avui al carrer Güell i Mercader.
Les tres esglésies “històriques” la de la IEE al carrer Vidal, la de la FIEIDE al carrer Font de Rubinat i la de la UEBE al carrer Güell i Mercader sempre han tingut bones relacions, en ocasions s’han intercanviat el púlpit i han fet campanyes unides.
Més tard han vingut les esglésies de Filadelfia amb forta implantació entre el poble gitano, a Reus hi ha tres congregacions de Filadelfia.
També han vingut a Reus altres esglésies carismàtiques, com Rius de Vida amb forta implantació llatina, i pentecostals.
Un altre fenomen son les esglésies ètniques. N’hi ha de romanesos i de brasilers. Una d’elles la del carrer Tolerància va sortir de l’església del carrer Vidal.
També el 2004, un grupet de germans del carrer Vidal van formar l’església Anglicana a Reus, pastorejada per Rafael Arencón, ordenat diaca de la IERE.
La majoria d’esglésies de Reus treballem conjuntament, tenim comunió i col·laborem en la evangelització i en el servei. Hem constituït el Consell de les Esglésies de Reus.
L’església del carrer Vidal va tenir diversos punts de missió a les comarques tarragonines, a Miravet, a Ginestar. Degut a la gran intolerància els creients de Ginestar van acabar traslladant-se a Barcelona i integrant-se a l’església de Sant Pau al carrer Aragó 51.